Buf, ja fa un munt de temps que això va començar i m'hagués hagut de posar amb el blog abans, però per A o per B o per M, A, N, D, R i A no hi ha hagut manera. Avui m'he pogut matricular per fi de les assignatures del semestre que ve, o sigui que ara es definitiu: em quedo fins a final d'any. I com que tant temps sense notícies meves seria excessiu, ...shhhhhttt... que comença..
A mode de resum introductori, deixeu-me fer un sumari de com han anat les coses en els últims temps. Després de les festes de Nadal en família, vam deixar enrere el 2007 i vam encetar el 2008. Any nou, vida nova; però sobretot diferent.
De petit, el calendari d'aquestes dates era claríssim i ple de nervis i d'emocions: el 6 de gener Reis, el 7 jugar amb les joguines noves i el 8 començar el cole. Aquest cop a més a més em canviava d'escola i anava a estudiar a l'estranger; els nervis eren màxims. Fins al punt que crec recordar els últims moments que vaig compartir cadascú: en un banc al carrer, sortint d'un cotxe, en acabar el dinar de Reis, una trucada tranquilitzadora, una cervesa en un bar, una despedida matinal, una abraçada a l'aeroport...
De tothom se'n poden aprendre coses, i de cada situació també, és clar. I en aquest temps he mirat, conegut i viscut llocs i gent força diferent. No han faltat oportunitats d'agafar una mica d'aquí i una mica d'allà; però estic segur de no haver-les aprofitat del tot.
Per exemple, a l'estació de tren de Jodhpur vaig fer un munt d'hores de cua per comprar els tiquets. Tinc més paciència des de llavors?
Fa de mal dir. La veritat és que vaig acabar comprant els bitllets a les agències de viatges. El que feien les agències de viatges era enviar un home a fer cua i comprar tiquets per tots els clients de l'agència. Per això les cues eren tan lentes, perquè cadascú comprava bitllets per 15 persones.
Bitllets comprats? Comença el trajecte!!
